Comunicado ante el 8 de marzo

8 de març. Dia Internacional de les Dones

Les treballadores i els treballadors estem patint un atac generalitzat. El govern del PSOE, al igual que fan els altres governs europeus, es diguen conservadors o socialdemòcrates, està imposant, una darrere l’altra, les mesures que volen els bancs i les grans empreses. Nosaltres estem perdent salari, serveis i drets, mentre ells tenen uns beneficis escandalosos. Per tal que acceptem aquesta situació s’ens fa creure que els seus interessos són també els nostres, que si a ells els va bé també ens anirà bé a nosaltres, però la realitat és que estan aprofitant la crisi per imposar mesures que augmenten a llarg termini els seus guanys a costa dels nostres drets. El llistat de mesures és ja llarg, però "els mercats", és a dir els grans bancs estrangers i espanyols i les grans empreses, encara volen més.

Encara que els atacs són generals, a les dones ens afecten d’una manera especial, perquè per la nostra situació tenen un impacte específic sobre nosaltres, i perquè reforcen els mecanismes pels qual estem així, que són l’exclusió del mercat laboral o la inclusió en pitjor situació, i la responsabilitat del treball domèstic i la cura de la família.

En el treball remunerat partim de: més inactivitat laboral i més atur; més contractació temporal i a temps parcial; salaris més baixos i més presència a l’economia submergida. Amb la reforma laboral el treball és més precari, mal pagat i sense drets socials ni laborals i l’acomiadament és més fàcil i més barat. Amb la reducció de plantilles i la privatització de serveis ocupats majoritàriament per dones, es redueixen o desapareixen les possibilitats de tenir un treball amb drets -els drets que tothom hauria de tenir -.

Amb relació al paper que s’ens atorga com a cuidadores, ens afecten especialment les retallades dels serveis. Pel que fa a la llei de Dependència, partim del fet que al País Valencià estem a la cua en la seva aplicació, i que s’ha optat per pagar a un familiar (que quasi sempre és una dona) en comptes de crear serveis, com ara centres de dia o habitatges tutelats. A més, no es cobraran els 6 primers mesos de retroactivitat i el govern central i els autonòmics han acordat baixar el nombre de beneficiaris aplicant criteris més restrictius. D’altra banda, les retallades en els serveis públics suposen per a les dones més pressió per haver de cobrir, amb el propi esforç i temps, les deficiències que provoquen. Això comporta una pitjor qualitat de vida per a les dones com a cuidadores i per a les persones a qui atenem, i més entrebancs per tenir un treball assalariat.

Quant a la reforma de les pensions, el seu impacte serà especialment negatiu en les dones, que a hores d’ara, reben pensions molt inferiors als homes - una de cada quatre dones major de 65 anys viu per sota el llindar de la pobresa. Segons dades oficials de final de 2009, solament el 49% de les dones pensionistes -enfront del 92% dels homes- té una pensió contributiva, siga per incapacitat o per jubilació, i la pensió de jubilació mitjana de les dones és un 40% més baixa que la dels homes (998€ per a homes, 592€ per a dones). El 40% de dones amb pensió la té de viduïtat, encara més baixa (563€), i el 8% -enfront del 3% dels homes- la té no contributiva (335€). La raó és que les dones cotitzen menys temps i amb menor salari i tenen més “llacunes de cotització” perquè no poden compatibilitzar el treball amb la cura de fills i filles o de familiars dependents. Amb les retallades, això es produirà en major mesura encara. Amb la reforma de les pensions, en augmentar l’edat de jubilació, els anys de cotització exigits, i el període per al càlcul, les pensions contributives baixaran una mitjana del 20%, però per a dones i joves la pèrdua serà major. D’altra banda, en pujar el període de carència, moltes més dones no arribaran a tenir una pensió contributiva.

En resum: cap avanç i molts retrocessos en el camí del nostre alliberament.

Aquest 8 de març, Dia Internacional de les Dones, el record de les treballadores del tèxtil que lluitaven pels seus drets fa un segle, i el de les dones i homes que lluiten pels seus ara mateix al nord d’Àfrica, ens han de servir d’exemple per mobilitzar-nos, juntament a altres dones i homes, i fer front a les agressions que estem patint.

No a les retallades socials

No a la reforma de les pensions

Pel repartiment del treball assalariat i del domèstic

ASSEMBLEA DE DONES D’ELX
Març, 2011

8 de marzo. Día Internacional de las Mujeres

Las trabajadoras y los trabajadores estamos sufriendo un ataque generalizado. El gobierno del PSOE, al igual que hacen los otros gobiernos europeos, se digan conservadores o socialdemócratas, está imponiendo, una tras otra, las medidas que quieren los bancos y las grandes empresas. Nosotras y nosotros estamos perdiendo salario, servicios y derechos, mientras ellos tienen unos beneficios escandalosos. Para que aceptamos esta situación se nos hace creer que sus intereses son también los nuestros, que si a ellos les va bien también nos irá bien a nosotras, pero la realidad es que están aprovechando la excusa de la crisis para imponer medidas que aumenten a largo plazo sus ganancias a costa de nuestros derechos. El listado de medidas en este sentido es ya largo, pero "los mercados", es decir los grandes bancos extranjeros y españoles y las grandes empresas, todavía quieren más.

Aunque los ataques son generales, a las mujeres nos afectan de una manera especial por dos razones: porque por nuestra situación tienen un impacto especial sobre nosotras, y porque refuerzan las causas de esa misma situación, que son la exclusión del mercado laboral o la inclusión en peores condiciones, y la responsabilidad del trabajo doméstico y el cuidado de la familia.

En el trabajo remunerado partimos de: más inactividad laboral y más paro; más contratación temporal y a tiempo parcial; salarios más bajos y más presencia en la economía sumergida. Con la reforma laboral el trabajo es más precario, mal pagado y sin derechos sociales ni laborales, y el despido es más fácil y más barato. Con la reducción de plantillas y la privatización de los servicios ocupados mayoritariamente por mujeres, se reducen o desaparecen las posibilidades de tener un trabajo con derechos -los derechos cualquiera debería tener -.

Debido al papel de cuidadoras que se nos atribuye, nos afectan especialmente los recortes de los servicios. Respecto a la ley de Dependencia, partimos de que en el País Valencià estamos a la cola en su aplicación, y de que se ha optado por pagar a un familiar (que casi siempre es una mujer) en lugar de crear servicios, como centros de día o viviendas tuteladas. Además, no se cobrarán los 6 primeros meses de retroactividad, y el gobierno central y los autonómicos han acordado bajar el número de beneficiarios aplicando criterios más restrictivos. Por otra parte, los recortes en los servicios públicos suponen para las mujeres más presión por cubrir, con el propio esfuerzo y tiempo, las deficiencias que provocan. Esto supone una peor calidad de vida para las mujeres y para las personas a quienes cuidamos, y más dificultades para tener un trabajo asalariado.

En cuanto a la reforma de las pensiones, su impacto será especialmente negativo en las mujeres, que ya están bastante mal: una de cada cuatro mujeres mayor de 65 años vive por debajo el umbral de la pobreza. Actualmente las mujeres reciben pensiones muy inferiores a los hombres. Según los datos oficiales de final de 2009 , solamente el 49% de las mujeres pensionistas - frente al 92% de los hombres- tiene una pensión contributiva por derecho propio, sea de incapacidad o de jubilación, y cuando la tienen es más baja -la pensión media de jubilación de las mujeres es de 592 euros, frente a 998 euros para los hombres. Mientras, el 40% de mujeres pensionistas tienen pensión de viudedad, que es todavía más baja (563 euros de media), y el 8% -frente al 3% de los hombres- la tiene no contributiva (335 euros de media). La razón es que las mujeres cotizan menos tiempo y con menor salario y tienen más “lagunas de cotización” porque no pueden compatibilizar el trabajo con la atención a hijos e hijas o a familiares dependientes. Con la reforma de las pensiones, la situación empeorará. Al aumentar la edad de jubilación, los años de cotización exigidos, y el periodo de cálculo, las pensiones contributivas bajarán un 20% de media, y para mujeres y jóvenes la pérdida será mayor. Además, al alargar de 15 a 20 años el mínimo de cotización que se exige para tener una pensión contributiva, muchas más mujeres no llegarán a tenerla, y se tendrań que arreglar con la de viudedad o la no contributiva.

En resumen: ningún avance y muchos retrocesos en el camino de nuestra liberación. Este 8 de marzo, Día Internacional de las Mujeres, el recuerdo de las trabajadoras del textil que luchaban por sus derechos hace un siglo, y el de las mujeres y hombres que luchan ahora mismo en el norte de África, nos sirven de ejemplo para movilizarnos, junto a otras mujeres y hombres, y hacer frente a las agresiones que estamos sufriendo.

No a los recortes sociales

No a la reforma de las pensiones

Por el reparto del trabajo asalariado y el doméstico

ASSEMBLEA DE DONES D’ELX
Març, 2011